CONCERT
Diumenge 15 de juny de 2008 a les 12:00 h
AUDITORI DE LA BARBERA


Banda de l’Ateneu Musical de La Vila Joiosa
Ramon Garcia i Soler, director


I Part


Gerónimo GIMÉNEZ (1854 – 1923)
• La Torre del Oro*
Preludi, 1902

Joan Enric CANET TODOLÍ (1961)
• Noces d’or
Marcia, 2007

• Poema nostàlgic
Poema simfònic, 2004

II Part

Ramon GARCIA i SOLER (1971)
• Centenari Musical
Pasdoble, 2003

Jim CURNOW (1942)
• Mutanza
Variacions simfòniques, 1980

Dmitri XOSTAKÒVITX (1906 – 1975)
• Quatre peces*
I.- Campanes de Novorossiysk (El foc de l’eterna glòria, 1960)
II.- Dansa del cotxer (El Pern, 1931)
III.- Intermezzo (Katerina Ismailova, 1963)
IV.- Polka-galop (Moscow-Cheryomushki, 1958)

__________________________

(*) Transcripció per a banda de J. Enric Canet

NOTES AL PROGRAMA

El concert està en gran part protagonitzat per la música del mestre Joan Enric Canet, profesor de composició del Conservatori Superior de Música d’Alacant i compositor consolidat de renom a la nostra terra. Escoltarem dues obres originals de Canet, a més de varies transcripcions per a banda realitzades per ell com són La Torre del Oro o la selecció de peces de Xostakòvitx.
La primera part serà encetada pel preludi de la sarsuela La Torre del Oro, una altra obra vibrant de Gerónimo Giménez, caracteritzat per l’aire andalús i per l’energia temàtica tan habitual en els intermedios i preludis de Giménez. En esta ocasió presentem la versió original transcrita per Canet.
Seguidament entrarem de ple en la música del mestre Canet. Noces d’or és una petita marxa d’estil italià, que va ser escrita per a la celebració de les noces d’or dels pares de l’autor a Llutxent (València). El gust de l’autor pel neorealisme italià és deixa entreveure en aquesta singular i simpàtica partitura.
La primera part finalitzarà amb la interpretació del Poema nostàlgic, també de J. Enric Canet. Aquesta obra va ser composta per encàrrec de l’Institut Valencià de la Música (IVM) per a ser obra obligada en el Certamen de Bandes de Música de la Comunitat Valenciana, celebrat a Xest en octubre de 2004. Dedicada a la seua dona, estem davant una obra de gran factura, tant per la dificultat que comporta la seua interpretació com pel tractament simfònic-orquestral del seu discurs. D’una banda podem trobar moments de nostàlgia, emotivitat i malanconia, i d’altra sonoritats estripadores i brillants, tot arrodonit per una gran tècnica compositiva.
Ja en la segona part escoltarem el pasdoble Centenari musical de Ramon Garcia i Soler, compost en 2003 per commemorar el centenari de la Unió Musical d’Atzeneta d’Albaida. En estos pentagrames l’autor intenta representar les seues vivències al sí de la banda de la seua localitat natal.
El compositor nord-americà Jim Curnow ens ofereix Mutanza, una partitura amb forma de tema amb variacions. Al igual que en el Càntic de les Criatures la utilització modal i el tractament serial seran els elements predominats. A partir d’una sèrie d’onze notes que formen el tema, l’autor elabora cinc variacions simfòniques de gran dificultat de conjunció i execució, tot un entramat de sensacions i noves sonoritats que de segur ens captivarà ràpidament.
Per concloure el concert presentarem una selcció de peces del compositor rus Dmtri Xostakòvitx també transcrites per a banda per Joan E. Canet . N’hem triat quatre del seu extens catàleg dedicat a la música incidental, ballet u òpera. Campanes de Novorossiysk va ser estrenat el 27 de setembre de 1960. Aquest breu treball orquestral a mode de preludi fúnebre i triomfal va ser encarregat per les autoritats municipals de Novorossiysk i enregistrat per la Gran Orquestra Simfònica de la Radio Soviètica La cinta de la música es va instal•lar en la torre del rellotge que està en la Plaça dels Herois, davant la flama de l’eterna glòria, per a que sonara cada hora. Del ballet El Pern, (També traduït com “El Tornillo”) escoltarem la dansa del cotxer, el ballet està ambientat en una comèdia industrial als anys 30. De l’òpera Katerina Ismailova escoltarem l’intermezzo. Sabem que aquesta òpera va ser revisada per l’autor i reposada en 1963, després de patir la censura d’Stalin en 1932 sota el títol original de Lady Macbeth del districte de Mzensk. El seu carácter és agri, reflectint la desesperació d’un personatge incomprés i la desesperació d’una època. Per finalitzar degustarem el sarcasme de Xostakòvitx en una divertida polka-galop pertanyent a l’opereta Moscow-Cheryomushki.