‘El dia que les bandes van callar’, un article d’Enrique Alborch

Publiquem l'article del director de banda Enrique Alborch que porta per títol 'El dia que les bandes van callar'. Reflexions en quarantena.

El passat dissabte dia 7 de març vaig tindre l’oportunitat de fer l’últim assaig amb els meus estimats músics de l’Associació Unió Musical Bocairent.

En acabar aquell assaig no ens imaginàvem el que se’ns venia al damunt, de fet, vaig acabar l’assaig com sempre, amb un “gràcies per vindre”  i “ens veiem el proper divendres”.

Eixa mateixa setmana, el següent dimarts, se suspenien (o posposaven) les Falles 2020. Tot i que a les comarques centrals som més de moros i cristians, l’impacte emocional que em va provocar escoltar que el Cap i Casal suspenia o aplaçava la seua festa gran, com a molts valencians, va ser grandíssim: açò es posava seriós perquè suspendre un esdeveniment així amb les connotacions socials i econòmiques que comporta, no és cap broma. Allò anecdòtic que passava molt lluny, allà a la Xina, a finals del 2019 amb un virus estrany ja ho teníem ací i posava en perill sobre tot la nostra salut, però també tota la vida “normal” tal i com la coneixem.

El dijous 12 de març noves mesures, una espècie d’Estat de “Pre-Alarma”, i eixe cap de setmana crec que ja cap banda de música de la nostra comunitat va fer els seus habituals assajos. El divendres 13 de març no va haver cap assaig, el divendres 13 de març de 2020 va ser el dia que les bandes van callar.

Sí, és veritat que no parem de vore iniciatives a les xarxes on els músics de banda toquen als balcons, es graven fent versions d’alguns temes o, fins i tot, muntem alguna peça conjunta amb els vídeos individuals de cada músic. Iniciatives fantàstiques, unes més afortunades musicalment que altres, però totes fantàstiques i amb molta feina al darrere. Però aquest moviment, molt lloable i interessant no ens pot ocultar el que hi ha, i el que hi ha a curt i mitjà termini és ben incert amb un panorama d’actuacions, concerts i festes ajornades, sense certesa de què es puguen celebrar, i altres esdeveniments directament suspesos.  No podem ser pessimistes, però tampoc hem de ser ingenus. Igual que a la majoria de sectors de la nostra societat i economia, tal i com em deia una amiga, se’ns venen damunt temps rebolicats per a la cultura, temps difícils per a les bandes.

Recorde que quan estàvem immersos en la voràgine de la normalitat del dia a dia enyoràvem el temps lliure, el temps per estar a casa o per l’oci amb familiars i amics. Els músics de banda sempre ens hem queixat d’haver de dir allò de “no puc, tinc assaig”... Per desgràcia, ara desitjaríem poder-ho dir.

Què és el que les bandes ofereixen a la societat? Què estem perdent amb el silenci de les bandes?

Hem perdut l’activitat de les principals associacions culturals de la majoria de pobles valencians. Hem perdut el contacte social i artístic que es viu a les bandes per part de menuts, joves, majors i també gent gran que es relacionen al voltant de la música deixant de banda preferències polítiques, esportives o de qualsevol altra classe. El futur professional d’alguns dels nostres joves que encaren la seua vida cap a la música s’ha vist posat en “pausa”... Però també afecta a l’economia aquest compàs de silenci de banda.

 

 

Sí, les bandes també són activitat econòmica: actuacions de carrer, contractes i jornals de professors i directors, lloguer d’infraestructures d’imatge i so, lloguer de sales de concert, contractació de músics, personal de neteja, copisteries, tendes musicals, compra o lloguer d’instruments, manteniment d’instal·lacions, tallers d’instruments, etc. Tot això també es mou al voltant de les bandes i de vegades no ho pensem, o segurament la gent que no hi està, no ho pot imaginar.

Pense que els que treballem a la cultura i per la cultura formant part d’associacions, representant-les o dirigint-les no podem ser els oblidats en la famosa desescalada, no demane privilegis, però tampoc que se’ns oblide, se’ns haurà de tindre en compte. La cultura no és una necessitat essencial, o sí? Els éssers humans som persones, entre altres coses, per la nostra vessant cultural i la música ens aporta molt: ciència, matemàtica, idioma universal, història, disciplina, coordinació motora i sobre tot, ART.

Pareix que el sector cultural, igual que l’hostaleria, restauració i turisme serem dels últims en recuperar la normalitat. Som sectors i activitats que portem al nostre ADN allò d’ajuntar gent i congregar grans grups humans, per exemple als nostres assajos, concerts i actuacions de carrer.

I a partir d’ara venen grans qüestions:

Com serà la famosa “desescalada” a les bandes?

Quan i com reprendrem l’activitat musical normal?

Com ens diuen les autoritats, ja ens podem oblidar que d’un dia per a l’altre s’eliminen totes les restriccions i tornem de colp a l’activitat com la coneixíem abans de l’Estat d’Alarma. La famosa “desescalada” serà progressiva a tots els sectors, també a les nostres societats musicals.

Com serà el primer assaig? Serà possible començar a assajar aquest estiu? Sols ens podrem reunir per fer música a l’aire lliure? Mantenint distàncies de seguretat, clar. En llocs tancats (sales d’assajos) ens controlaran l’aforament amb un màxim de gent per metre quadrat? Com podrem combinar les mascaretes obligatòries amb els instruments de vent? Quan podrem celebrar els primers concerts? Seran amb públic? Ens prendrem la temperatura abans del concert? El públic ocuparà els seients un si, dos no, un si, dos no... ? O directament farem concerts a porta tancada? Els primers assajos i concerts, potser els haurem de fer amb grups reduïts de músics, potser siga un bon moment per fomentar el treball de música de cambra a les nostres societats musicals, potser siga el primer que puguem fer... Caram! Quans interrogants! ... i més que n’eixiran.

Sé que molts músics professionals i aficionats estareu reflexionant sobre tota aquesta situació i cadascú pensarà en la seua banda, el seu poble, les seues festes, la seua afició o la seua feina. Jo imagine la tornada a l’activitat en l’Associació Unió Musical Bocairent amb un assaig a l’aire lliure, potser a la nostra plaça de bous, convinentment separats, però amb l’emoció de tornar a estar junts amb els instruments preparats per interpretar alguna peça significativa per nosaltres. Potser sone el pasdoble “Febrer” del mestre i músic de la banda Juan Calatayud, o el bonic himne del poble, del mestre fundador de la banda, Àngel Bernat. Segurament no hi haurà ningú a les grades, potser la televisió local en siga testimoni, segur que algú immortalitzarà el moment, perquè serà història, una història que quan la contem en el futur serà difícil de creure per als que no l’hagen viscuda.

El dia que veiem una banda preparada per fer un assaig, un concert, una entrada, processó o passacarrer, eixe dia, en escoltar el “pum pum” del bombo, segur que se’ns escapa una llagrimeta abans que la música de banda torne a sonar de nou.

Enrique Alborch, Director de l’Associació Unió Musical Bocairent.

La Pobla del Duc, 22 d’abril de 2020, dia 39 de confinament

Puedes hacer comentarios!

CALENDARIO DE EVENTOS

Octubre 2020
L M X J V S D
1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31

Fotogalerías NBM

Las cookies nos ayudan a personalizar NUESTRAS BANDAS DE MÚSICA especialmente para ti y algunas son imprescindibles para que nuestro sitio web funcione. Las cookies también nos permiten mostrar ofertas y promociones personalizadas, tanto dentro como fuera de nuestro sitio web.
Cómo Configurar Aceptar Decline