Gràcies a Carles Santos

Un article del exdirector del Conservatori Profesional de Música de Torrent Manuel Tomás Ludeña dedicat al músic i compositor Carles Santos.

Any 1988, assaig de la banda de la Unió Musical de Llíria. Acostumats a tocar pasdobles, sarsueles i ballets russos (majoritàriament), la presència de Carles Santos per a assajar el seu ballet 'Belmonte' va suposar per a molts joves d’aquella generació un electroxoc musical del qual ja no ens recuperaríem mai. I per als músics majors aficionats, una 'droga' encara més dura que tampoc oblidarien en molt de temps.

La col•laboració de Carles Santos amb la Unió Musical de Llíria es va dilatar en el temps. Destaquem la participació, de la seua mà, en la cerimònia de cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona i també en l’Expo de Sevilla. Recorde com desfilàrem, sota la seua direcció, damunt la gespa de l’Estadi Olímpic interpretant l’Adéu a Cobi i sent encara una profunda emoció vint-i-cinc anys després. Quina experiència!

Carles Santos tenia un carisma extraordinari, una habilitat per a atraure els músics i dur-los al seu terreny transmetent amb senzillesa una passió i una força sobrenaturals. Les anècdotes que va deixar al seu pas encara es rememoren. A vegades, quan érem pocs a l’assaig, s’enfadava molt i deia que no tornaria més, però mitja hora després ja estava bevent i xerrant amb els músics joves al casino de la banda fins a la matinada.

Al poc de temps se sabia el nom de tots i com tractar a cadascú. I les seues ocurrències produïen adhesions entre tots nosaltres. Per explicar com volia un ostinato que interpretaven les tubes deia simplement: 'imiteu el motor d’un camió dièsel i ja està.'

Carles acabà enamorant-se de la Banda de Música i d’aquells músics de poble, com nosaltres ens enamoràrem d’ell. Imagine que ens mirava com si fórem 'bàrbars' però apreciava la nostra espontaneïtat i ingenuïtat musicals que ell, un home cultivat en les avantguardes i la intel•lectualitat més avançada, sabia apreciar sense cap tipus de supèrbia intel•lectual.

Gràcies a la meua amistat amb Josep Ruvira, la persona que sap més sobre Carles Santos, vaig tindre l’oportunitat d’aprofundir més en la seua obra i d’escoltar totes les seues produccions que passaren per l’Auditori de Torrent durant els últims anys.

Ens trobàrem per última vegada enguany al Palau de les Arts quan va rebre el Premi Bankia al Talent Musical, ex aequo amb Llorenç Barber, i vàrem recordar aquells anys a Llíria amb emoció i nostàlgia.

Altres destacaran molts altres aspectes sobre ell i glosaran la seua importància en la música valenciana. Nosaltres, la gent de les bandes, a més a més, li agrairem que s’apropà al nostre moviment musical amb respecte i ens considerà dignes de la seua música i capacitat creadora. Mestre Carles Santos, fins sempre!


Manuel Tomás Ludeña
Professor d'oboe i exdirector del Conservatori Professional de Música de Torrent i exsecretari Autonòmic d'Educació i Formació

Puedes hacer comentarios!

CALENDARIO DE EVENTOS

Diciembre 2017
L M X J V S D
1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30 31